Portada - El juliol de 2011 ha estat el més fred a Catalunya des de l'any 1997

l mes de juliol ha vingut caracteritzat per una forta ondulació del corrent en jet amb una direcció del nord-oest al sud-est, afectant a gran part de l’Europa Occidental. Aquesta configuració en alçada ha estat deguda a la presència d’una cresta anticiclònica ubicada sobre l’Atlàntic amb una direcció sud-nord i un solc centrat a l’oest del continent europeu. En superfície la configuració venia donada per una elongació de l’anticicló de les Açores cap al nord i una àrea de baixes pressions que va anar gravitant entre les illes Britàniques i la península escandinava. Aquesta situació va provocar que les pertorbacions circulessin entre els dos centres d’acció amb una direcció nord-oest a sud-est, inestabilitzant l’atmosfera a ponent del continent europeu, mentre que el flux del nord ha donat una temperatura fresca per a l’època de l’any.

D’aquesta manera, la persistència de la situació meteorològica descrita ha provocat que a Catalunya, si bé no s’ha superat cap rècord de temperatura mínima diària en les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la temperatura mitjana del mes de juliol hagi estat en conjunt la més baixa des de l’any 1997, si bé a l’Observatori Fabra ubicat a la Serra de Collserola de la ciutat de Barcelona (el Barcelonès), amb dades des de l’any 1913, ha estat el juliol més fred des de l’any 1980. A més, cal remarcar que en aquest mateix Observatori, durant els mesos de juny i juliol del present any, no s’ha arribat cap dia als 30 ⁰C, cosa que no passava des de l’any 1997 al mes de juny i des de l’any 1977 per a un mes de juliol.

D’altra banda, les tempestes han estat freqüents durant tot el mes, especialment al quadrant nord-oriental del país, podent-se agrupar aquests ruixats i tempestes en els següents episodis:

• La primera pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 2 i 4 de juliol, degut a una zona de baixes pressions que va deixar precipitacions a gran part del país. Les precipitacions més destacades registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser les següents: els 66,4 mm que es van mesurar a Font-rubí (l’Alt Penedès), els 34,6 mm registrats a l’EMA de Constantí (el Tarragonès), o, finalment, els 33,5 mm que es van mesurar a Molló (el Ripollès).
• La formació d’una àrea de baixes pressions, reflex d’un profund solc a les capes mitjanes de la troposfera acompanyat d’aire molt fred per l’època de l’any, va originar la formació de nombroses tempestes a gran part del país entre els dies 12 i 15. Les precipitacions més destacades registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 54,1 mm a Sasseuva (2.228 m) a la comarca de la Val d’Aran; els 40,9 mm de Viladecans (el Barcelonès); i els 40,8 mm a la Vall d’en Bas (la Garrotxa).
• El pas d’una pertorbació entre els dies 17 i 19 va fer créixer nombroses nuvolades que van deixar xàfecs i tempestes intenses al litoral, al Prelitoral, i al terç nord del país. Així, cal remarcar les següents precipitacions registrades a les EMA gestionades pel SMC: a Barcelona-el Raval (el Barcelonès) es van registrar 67,0 mm; Barcelona-Observatori-Fabra (el Barcelonès) es van acumular durant l’episodi 60,0 mm; i Molló (el Ripollès) es van mesurar 43,5 mm.
• L’arribada d’un solc a les capes mitjanes de la troposfera, acompanyat de una temperatura a 5.500 m de -14 ºC, va propiciar el desenvolupament de nuvolades entre els dies 25 i 28 que van deixar precipitacions intenses i extremadament abundants al nord-est del país. Les precipitacions més importants es van registrar al quadrant nord-est, però molt especialment a la comarca del Gironès, tal com mostres les següents quantitats registrades a les EMA gestionades pel SMC: 134,4 mm a Fornells de la Selva (el Gironès); 130,7 mm a Perafita (Osona); i 120,8 mm a Vilablareix (el Gironès).
• El darrer solc que va afectar el país va enviar una massa d’aire fred a les capes mitjanes de l’atmosfera els dies 30 i 31 i va afavorir la gestació d’una àrea de baixes pressions a la Mediterrània Occidental, disparant la convecció i la formació de tempestes a Catalunya. Les precipitacions més importants es van registrar al litoral i prelitoral central, on es van acumular quantitats molt importants, tal com mostren els següents valors registrats a les EMA gestionades pel SMC: Font-rubí (l’Alt Penedès), 66,3 mm; Cerdanyola del Vallès (el Vallès Occidental ), 57,3 mm; i Barcelona-el Raval (el Barcelonès), 53,8 mm.

Malgrat aquestes quantitats ressenyades, en la major part dels casos molt abundants, la distribució de la precipitació ha estat irregular i molts llocs del país no han arribat a registrar aquestes quantitats tan destacables. D’aquesta manera, el juliol ha estat sec a àmplies zones de la vall de l’Ebre, la depressió Central i Pirineu i Prepirineu Occidental. En canvi, ha estat molt plujós al quadrant nord-est del territori, i a punts de la costa Daurada i de la comarca de la Ribera d’Ebre. Del conjunt de les EMA gestionades pel SMC amb més de 10 anys de dades, en una quarta part ha estat el juliol més plujós, concentrades la majoria d’elles en el quadrant nord-est del territori. Així, a la ciutat de Girona els 155,3 mm registrats durant el mes de juliol d’enguany han estat el valor més alt des de l’any 1981, quan es van mesurar 168,4 mm. A l’Observatori Fabra (el Barcelonès) aquest mes de juliol s’han enregistrat 104,8 mm, mentre que a l’any 2002 es van acumular fins a 125,9 mm.